ELS PISOS DE LA COOPERATIVA LA PUNTUAL, UNA HISTÒRIA IGNORADA (Dte. Nou Barris)

Amb l'impuls del sacerdot Amadeu Oller Berenguer, l'Orientación Católica y Profesional del Dependiente (OCPD) va ser fundada entre 1943 i 1944 per antics fejocistes, entre els quals destaquen Josep Baguña Galobart, que en serà el primer president, Jaume Nualart Maymí, Narcís Dausà, Carles Grenzner, Enric Solé i Galzeran, Josep Benet, Manuel Ibáñez Escofet i Antoni Casis Devesa, entre altres. (1) El consiliari de l’entitat serà Amadeu Oller i la nova organització es va acollir als preceptes de l'associació femenina, Orientación Católica de Oficinistas, creada el 1930. Amb tot, van seguir uns objectius similars als del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI) i va mantenir bona part de l'ideari de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

Cal ressaltar l’activa tasca formativa que va dur a terme en àrees relacionades amb l'economia, la sociologia i el món del treball, amb la creació d’escoles mercantils, de serveis socials i un laboratori d'orientació professional. Aquesta feina es va combinar amb una viva participació en les diverses propostes cíviques i culturals d'aquells anys. El 1950 es va crear una escola de Peritatge Mercantil que comptava amb més de 100 alumnes. El 1951 es va inaugurar una residència per treballadors al carrer Sant Sever, nº 4. També, es va crear l'anomenada Escuela de Servicio Social , veritable bressol dels quadres dedicats a l'assistència social i que va gaudir de notable prestigi a la ciutat. (2)

D’entre els seus objectius, hi havia el de fomentar el cooperativisme de forma activa, canalitzant-lo a través de la fundació de la Cooperativa la Puntual, la qual va dur a terme dues tasques destacades: la gestió com cooperativa de consum vinculada al menjador per treballadors que l’ OCPD tenia al seus locals socials del carrer Canuda, 24-26, on segons la mateixa entitat se servien 300.000 coberts l'any, i la construcció d'habitatges. En concret, uns 222 pisos al passeig de la Vall d’Hebron a Montbau i al voltant de 500 pisos, al polígon de la Guineueta, creat per la Comissió d'Urbanisme.

Amb tot, la voluntat constructora arrenca el 1952, amb els influxos que la creació del Patronat de les Vivendes del Congrés Eucarístic havia provocat i amb les exhortacions pastorals de Modrego.

L’abril de 1952, poc després de saber-se la notícia de la constitució del Patronat, l’OCPD, convidada per l'Asociación Católica de Dirigentes –que n’era la instigadora-, promou una enquesta entre els afiliats amb el breu títol d’“Encuesta consultiva “Viviendas XXXV Congreso Eucarístico Internacional”. (3) Es tractava d’una investigació on es valoraven diferents aspectes relacionats amb l'adquisició d'un habitatge, el preu, els períodes de pagament i el procediment a seguir per a l'adjudicació de pisos; no només pretenia donar a conèixer els habitatges que s'anaven a construir, sinó que buscava conèixer el grau d'acceptació i com en podrien aconseguir un els associats de l’OCPD. Era, per tant, la base sobre la qual la junta de l’entitat negociaria amb el Patronat de les Vivendes del Congrés Eucarístic l'adjudicació d'habitatges, fet que es donaria el 1955, com hem detallat més abans.

Entre 1957 i 1964, la cooperativa La Puntual que comptava amb cinc delegacions o sucursals repartides per la ciutat, desenvolupà, lligat al Patronat Municipal de l’Habitatge, 222 pisos al Passeig de la Vall d’Hebron a Montbau, on precissament comptava amb una d’aquelles sucursals. L’operació va ser força similar a la realitzada amb el Patronat. En aquest cas, la cooperativa, o el que era el mateix l’ OCPD es va encarregar de la selecció dels futurs inquilins i de les despeses generals, ja que a l’igual que al Congrés no podia fer front a la construcció de pisos. Per aquesta construcció va associar-se amb el Patronat Municipal de l’Habitatge.

A la fi de la dècada dels cinquanta, la mateixa OCPD a través de la cooperativa la Puntual albirà la voluntat de construir habitatges de forma autònoma, aprofitant les possibilitats que la Comissió d'Urbanisme havia dissenyat. S’havien definit i segmentat les tipologies dels constructors i promotors immobiliaris que podrien operar a cadascun dels polígons d'habitatges de la Comisisió d’urbanisme de Barcelona, i que englobava pisos per a empreses. A la Guineueta es construiran pisos per als empleats de Telefónica, FECSA i Catalana de Gas, per a entitats beneficoconstructores o cooperatives i per a l'Obra Sindical del Hogar, la qual va edificar el grup Roberto Bassas de 1.517 habitatges. (4) Així, el 22 de maig de 1960 es col·locava la primera pedra de la sèrie de blocs de cases que es construirien en els quatre anys següents a l’illa formada pels carrers Isard, Esquirol, Rambla del Caçador i passeig Valldaura. En un primer moment, l’operació immobiliària es va fustrat per malentensos amb la cooperativa que s’havia associat amb La Puntual per aixecar els pisos, la Cooperativa Viviendas Reunidas. Així, els terrenys es van haver de subhastar de nou i es van adjudicar a una constructora que, també fracassà en l’operació. D’aquesta manera, la cooperativa La Puntual va agafar la responsabilitat d’aixecar els pisos, utilitzant els mecanismes legals existents.És a dir, va tramitar un anticip amb l’ Estat per cinquanta anys sense interessos que cobria el 35% de la inversió i la resta, un 50 % era pagat per caixes d’estalvis i el 15% pels cooperativistes.

El 1964, els blocs ja estaven acabats i la mateixa cooperativa gestionava un economat de consum i promovia un grup d'escoltisme, seguint la línia d'una de les activitats més conegudes de l’OCPD. (5)

Finalitzada aquesta operació, i amb els primers rendiments de la mateixa van llançar-se a la construcció d’altres habitatges a la Verneda, un total de 300 i a Cerdanyola, uns 750 pisos. L’operativa immobiliària ja no va ser gestionada per per la cooperativa La Puntual sinó per la Entidad benéfico constructora San Mateo, creada el 2 d’agost de 1965. Malauradament, les condicions generals del sector de la construcció i diversos problemes interns van perllongar la construcció dels mil habitatges entre 1965 i 1973, un fet que demostra la complexitat i dificultats de dur a terme una operació constructiva des del règim cooperatiu.

Més enllà de l'aspecte constructiu, convé posar l'accent en l'estímul i l’assessorament que des d'aquesta cooperativa es va fer a d'altres iniciatives que es donaven a Barcelona i l’àrea metropolitana. Aquest serà el cas de la Cooperativa d'habitatges de Sant Jaume d’Almeda, a Cornellà, constituïda el 14 de maig de 1964, i que va comptar amb el suport de Nualart i dels cooperativistes de la Puntual, i amb el desenvolupament arquitectònic de l'arquitecte Jordi Bonet. Dissortadament, aquesta cooperativa només va poder construir 24 habitatges, tot i que va arribar a tenir 265 socis.(6)

NOTES
(1) VINYES ARRUFAT, R. Petita història d’una gran obra. L’orientació catòlica professional del dependent. Barcelona, 1999. I també, ZAYAS, M. Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, Barcelona, Ed. Claret,2001. Vol 2, p. 762-763.
(2) FERRI RUIZ, E. “Orientació Catòlica i professionaldel Dependent: Una institució per a les necessitats del treballador”. Dins Actes del Congrés” La transició de la dictadura franquista a la democràcia. 20-22 d’octubre 2005, p. 292 i s.
(3) Fons Viviendas del Congreso Eucarístico. Carpeta núm. 2. Estudis i projectes. Arxiu Diocesà de Barcelona
(4) FABRE, J. i HUERTAS CLAVERIA, J. Mª. Tots els barris de Barcelona. Barcelona, Edicions 62, Vol 7, 1976, p. 257.
(5) PUJOL MARTÍNEZ. F. Relligant Nou barris. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2003. p. 113-117.
(6) BELAVISTA, O. Evolució d’un barri obrer: Almeda-Cornellà, Barcelona, Ed. Claret, 1977, p. 31-33.