Són les tantes de la matinada, sense poder dormir, faig zapping pels canals de televisió. Arribo a un de música, posen un videoclip de l’avi sonero, Compay Segundo, uns músics i un dibuix animat al darrera. Compay canta “La negra tomasa” i el dibuix l’ha dissenyat per l' estudi de Xavier Mariscal. On? Allà, al seu estudi, el Palo Alto, carrer Pellaires, 30 on fa 13 anys es va instal·lar tot “reciclant” com ell diu, una fàbrica. Una de les tantes que havia al Poblenou, però que com deia el poeta Martí i Pol: “ és un ventre enorme- garantit altrament, per anys i panys, que digereix tot allò que es presenta lentament..." La història d’aquesta sembla confirmar-ho.
Les primeres noticies del que desprès serà Palo Alto són de juny de 1875, quan Ramon Gal i Joan Puigsech, dedicats a la fabricació de fil de llana, sol·liciten permís per construir un llarg edifici de planta baixa i pis, en un solar situat entre el carrer Curtidors i la platja. L’edifici, construït pel mestre d’obres Antoni Vila i Bruguera, es va integrar en un conjunt més ampli format per altres dependències ja edificades. Una demostració evident que la industria ja feia uns anys que rutllava i devia fer-ho força bé perquè ell 1877, l’empresa Gal i Puigsech consta ja entre les cinquanta empreses amb la quota fiscal més elevada de Sant Martí.
Un any més tard és comprada per Agustí Coll i Torné. El nou propietari, també dedicat al tèxtil, va demanar el permís per aixecar un pis en una de les quadres de la planta baixa de l’antiga fàbrica, que va fer servir d'assecador. Odón Cabrera va ser el mestre d’obres encarregat de l’ampliació i la reforma de l’edifici, la façana del qual donava ja al carrer Pellaires. Avui dia, aquest edifici s’ha remodelat, tot recuperant-ne esplèndidament l’embigat de fusta.
L’empresa Juan Ribas y Cía. fou la propietària del complex a la primeria del segle XX. Aquesta companyia tenia un altre edifici també dedicat a la manufactura del cotó, entre la plaça de la Unió i els carrers Castanys i Amistat. Sembla probable que l’adquisició dels edificis respongui a les necessitats d’una indústria en expansió. El 1927, August Ramoneda i Riu va comprar les instal·lacions, amb les quals avalà les accions de la societat anònima constituïda un any més tard amb Alfonso de Olano Tinckler. La nova empresa, Sociedad Anónima Ramoneda, es va dedicar a l’elaboració de fècules, sèmoles i glucosa. Els dos empresaris volien entrar en el sector de la fabricació de dextrines i de l’alimentació en pols i, en un cert moment, lligaren el negoci a la tapioca. De les contínues ampliacions de capital es pot deduir el constant creixement de l’empresa i la seva inversió tecnològica, en un sector força desenvolupat a Estats Units, però poc o gens a Catalunya. El cert és que la societat es va dissoldre el 1940 per les “cuantiosas pérdidas sufridas”; pèrdues que s’han d’atribuir, molt probablement, als efectes dels bombardeigs durant la Guerra Civil, ja que la propera Can Girona era un objectiu militar.Entre 1940 i 1989, l'edifici va ser ocupat per diversos tallers i la seva grisor es va anar amagant sota el veïnatge de la gran fàbrica de MACOSA.
El 1989, a causa de la renovació que exp
erimentà la zona amb els Jocs Olímpics es va articular un projecte per reconvertir la fàbrica en uns estudis de cinema comercial i publicitari anomenats "Palo Alto" promoguts per Pierre Roca. La cosa no va quallar, però, allà es rodaren els interiors del film Capità Escalaborns (C.Benpart, 1990) i exteriors de Monturiol, el senyor del mar (F.Bellmunt, 1992).
El 1990, el dissenyador de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona posava els primers elements sòlids per salvar l’edifici.
Aquell any naixia l’ Estudi Mariscal(1) i allà, per exemple, es va realitzar la normativa gràfica de Cobi amb més de 200 versions, a banda de gran part dels darrers 13 anys d’obra del dissenyador valencià i el seu equip cada cop més nombrós i polifacètic. (2)
De fet, el dissenyador va instal·lar-se en uns terrenys que eren propietat de l’ajuntament ja que l’arribada de la Diagonal al mar, s’albirava en l’horitzó.
L’entrada de Mariscal va fer que un grup de professionals del disseny i la creació, també lloguessin espais, és el cas de l’interiorista Fernando Salas o dels fotògrafs de XYZ, SA.
Els terrenys van ser declarats expropiables i Mariscal va defensar la fàbrica i la possibilitat que l’indret es convertís en un espai de creació i de disseny, però productiu i comercial.Després de llargues negociacions, es va aconseguir que fos qualificat com 7b (equipament de nova creació de caràcter local). De fet, l’edifici aconsegueix sense entrar dins el catàleg de patrimoni històric l’etiqueta d’”edifici a mantenir” segons la planimetria municipal.
Aquesta nova situació comença a impulsar la idea d'una fundació de Palo Alto que gestiona l’espai que finalment veurà la llum el 1997.Ara, l’Estudi Mariscal comparteix l’espai amb altres empreses, que ofereixen des de serveis tècnics per a la producció de pel·lícules de cinema i vídeo fins a la fabricació d’articles de papereria. Els darrers deu anys s'han instal·lat empreses de disseny de decorats i escenografies, d'il·luminació i so, de serveis fotogràfics i d'interiorisme. Amb noms tan significats com Soledad Sevilla Portillo, premi nacional d’arts plàstiques de 1993, el disseny tèxtil de Maria M, els creadors de la marca de ropa Laiguana o el dissenyador de marques, Josep Maria Morera. (3) El 1995, la Winchester School of Arts, present a Ciutat Vella des de 1990, va obrir la segona sucursal a l’edifici. Un dels darrers d’arribar ha estat la firma internacional de disseny d’espais comercials i botigues Créneau NV (4) Curiosament, aquesta última ha dissenyat un stand per l’empresa municipal 22@. Per últim afegir que també és la seu de l’empresa GEC, amb capital de la Universitat Oberta de Catalunya, dedicada a l’aplicacions d’e-learning i la gestió del coneixement aplicat a les empreses.(5) I és l'adreça des d'on es gestiona la plana web www.educalia.org, dependent la Fundació La Caixa. Com no podia ser de cap altra manera, el disseny i les noves tecnologies van del bracet al Palo Alto. (6)
Escrit per col.laboració programa magazine "BCN" de COM Ràdio. 19 de gener de 2003
(1) http:// www.mariscal.com
(2) CARRERA MANEL. Anàlisi dels espais multidisciplinaris a Barcelona,Noves formes d'organització per a joves professionals i creadors.Tesina de llicenciatura ESADE, Lic& MBA 1991 -92 juny 1998 (http://www.festes.org/manel/docs/tesina/index.htm)
(3) http://www.moreradesign.com/
(4) http://www.creneau.com/en/main.asp
(5) http:// www.gec.es
(6) Més informació a: CHECA, M (Coord.) Poblenou, la fàbrica de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2004
