TOT RECORDANT LA MASIA DE CAN GIRAPELLS. (Dte. Horta-Guinardó)

Un nou edifici s’aixeca en el solar que fa poc més d’un any i mig ocupava la masia de Can Girapells. Aquest projectat pels arquitectes Alonso i Balaguer i construït per REGESA, servirà per encabir a persones grans i d’altres que es veuran afectades per les obres de connexió de la ronda del Guinardó amb el carrer Olesa i la futura estació de l’AVE de la Sagrera. Ara, el carrer Teodor Llorente a tocar el passeig Maragall s’ha ampliat mostrant com ha de ser aquest carrer en el futur. Crec que encara en la memòria de molta gent del Guinardó està present la figura de la masia de Can Girapells per això en permeto donar una breu noticia de la seva història.

Aquest mas de planta basilical, també, conegut com Casa Basté comptava amb tres mojades i tres quarts de terra destinades a vinya i a cereals. Era una masoveria veïna de les de Can Berdura (al carrer Puerto Principe), de Can Vintró (a la pl. Carles Cardó) i de les terres de Can Sabastida.

Era una propietat mitjana regentada des de 1776 per Miquel Basté i Ferrer i heretada pel seu fill Ramon Baste i Pujadas, el 1824. El 1899 va passar a passa a mans dels cinc fills d'Agustí Basté i Carbonell i Sebastiana Palou Sallent i la propietat s’esmicola i perd el seu sentit agrari. El 1917, aquests germans van vendre per 56.000 pessetes, la propietat a la societat Agustí i Cia, regentada pel militar, Jorge Palanca, que pretenia treure rendiment dels terrenys. Dos anys més tard, era venuda a la Compañía fabril de Carbones eléctricos que va instal.lar un dipòsit a la zona. El 1927, va ser venuda a l’industrial Antoni Vidal i Serra per 122.00 pessetes. Aquest va morir el 1933 i la va deixar a les seves filles, Carme i Montserrat Vidal Folch que la van mantenir fins que l’expropià el municipi. Havia estat una mena de taverna on també feien menús fins que va tancar aquell negoci. Va estar molts anys enrunant-se i essent lloc de trobada d’una nombrosa colonia de gats.

La història de la casa recull entre altres, una anècdota ben intrigant: La nit del 24 de gener de 1892, un dels jornalers que viu a Can Girapells, Joan Torrents, va morir mentre dormia. La familia Basté, els propietaris del mas, astorats cridaren a l’endemà a la policia de Sant Martí de Provençals, municipi on pertanyia la casa. A l’aixecar el cadàver, el jutge i la policia preguntaren si el mort, de 65 anys, tenia família, i van informar que ni té família, ni li coneixen hereus i els Basté van sol.licitar el ràpid trasllat del mort per la mala astrugància que els provocava. El “xanxes”, una mena de policia de barri, va fer el preceptiu informe que avui encara es conserva a l’arxiu de Sant Martí.
Un fet luctuós, ara revelador perquè no va ser possible l’indult i la masia de Can Girapells va ser enderrocada a cavall del darrer cap de setmana del juliol de 2004. Tot i els intents, la casa va ser ràpidament enderrocada, ja que l'Ajuntament va adduir que no tenia cap valor històric. (1) D'aquesta forma. un bocí de la historia rural del pla de Barcelona que es perdia per sempre més.

(1) FAVÀ, M. Comença al Guinardó l'enderroc de Can Girapells, masia del segle XIX. Avui, 31 de juliol de 2004 (http://www.avui.com/avui/diari/04/jul/31/230131.htm.) i CHECA, M. Adeu a Can Girapells. La Veu del Carrer, setembre-octubre, 2004

(*) Article publicat a la Veu de la Vall d' Horta i del Guinardó. Gener 2006