ELS MAGATZEMS CAN JORBA FARIEN VUITANTA ANYS (Dte. Ciutat Vella)

Durant les festes nadalenques el Portal de l’Àngel es desborda de gent que bada entre els aparadors i s’exercita en això que hom ha batejat com shopping.

De ben segur, molts passen a tocar de l’edifici de Can Jorba, ara convertit en una macrobotiga pel consum de la cultura i de l’oci per obra i diners de la primera empresa comercial de l’Estat: El Corte Inglés. Segurament, la situació privilegiada, el cor de la ciutat, d’aquest edifici emblemàtic i les enormes possibilitats de les vuit plantes d’aquest van fer que els directius de Corte Inglés es fixessin allà pel 1995.

Ara, la planta baixa i a la primera són plenes de discos, de llibres, de vídeos i DVDs ; tot el relacionat amb l’ esport el trobem entre la segona i la quarta i a la cinquena, les televisions i l’electrònica de consum. I és que en això del consum aquest edifici té molta experiència, tanta que cal dir que sempre s’ha dedicat aquestes tasques.

La seva història comença 25 d’octubre de 1926 quan va ser inaugurat. El responsable del negoci era Pedro Jorba Rius que des del 1911 regentava una gran magatzem al carrer del Call.

De fet, la societat Jorba y Cia tenia un origen més llunyà quan Pere Jorba Gassó, pare de Pere va obrir un magatzem al seu poble nadiu, Sant Vicenç de Castellet per acabar-ho traslladant a Manresa, avui seu d’una caixa d’estalvis.

El creixement i l’ èxit van acompanyar al local del carrer del Call que ben aviat es va estendre a altres edificis dels carrers de Sant Domènec i de Sant Ramon del Call. Quan els edificis d’aquella illa de l’antic call jueu ja no van donar més de si van fer via cap el Portal de l’Àngel.

I allà Jorba va traslladar el seu magatzem i sobretot les seves consignes: “Todo por y para el cliente” o “buscar el minimo beneficio para conseguir la máxima venta”: Uns criteris que llavors venien dels USA i que quallaven entre nosaltres, però que si fa no fa encara continuen vigents.

Pere Jorba va gastar-se força diners en l’edifici dissenyat per Arnald Calvet Peyronill amb una estètica classicista i lligada a l’arquitectura francesa del moment. Aspectos que combinats li van fer mereixedor del primer premi que l’ Ajuntament donava als millors edificis construïts cada any. També, va encarregar a l’escultor castellonenc Lluís Faulí el grup escultòric situat sobre un portal, que recull l'emblema dels antics Magatzems Jorba: "LABOR OMNIA VINCIT, el lema de l’empresa i va instal·lar la primera escala mecànica en un magatzem comercial de tot l’ Estat.

De la decoració cal assenyalar que a la façana del carrer Santa Anna estava decorada amb rellotges de butxaca Roskoff que portaven incorporat lletra a lletra el nom de JORBA. Uns rellotges que ara decoraven però que s’havien venut a pes al primer establiment del carrer Sant Domènec del Call.

Sembla que l’èxit el va somriure de nou, perquè quatre anys més tard, el 24 d’octubre de 1932, reinaugurava l’immoble ara amb dues plantes més. Era un èxit que transcendia a l’aspecte comercial. Can Jorbà havia entrat en les consciencies barcelonines com una institució ciutadana uns anys abans. En concret, el 1916 quan a Barcelona hi havia carestia de productes provocada per la manca d’importacions que imposava la I guerra mundial. Jorba en comptes de pujar els preus i especular amb la carestia com feien altres comerciants va decidir devaluar els seus productes en articles de primera necessitat com si fossin cigrons, mongetes o arròs.

Pere Jorba amb un criteri absolutament dinàmic del que havia de ser un gran magatzem va dotar-lo de serveis paral·lels com estafeta de correus, agencia de viatges i va introduir algunes tècniques de fidelització de clientela femenina com cursos de costura, de cuina, i labors d’agulla, punt de creu., etc. també va potenciar la cultura fent exposicions de pintura, patrocinant una coral i concursos de castells. El que any rera any es feia per la Mercè va ajudar a mantenir viva la tradició castelllera a Barcelona en els anys grisos del franquisme.

Entre aquestes activitats va crear a la cinquena planta un parc infantil que tenia un petit zoo. Que va donar lloc a algunes anècdotes ja que els animalons de tant en tant feien algunes escapades. El cas més simpàtic va ser el que es va donar el 15 d'octubre de 1961, Jorba havia organitzat una cavalcada per commemorar el 50 anys d’estada a Barcelona. En ella participaven dos ximpanzés que van escapolir-se de les seves gàbies, un d’ells va passar-se una pila de dies als arbres de la plaça Catalunya: La coincidència del lema comercial que llavors tenia el magatzem: “Al que uno puede entrar completamente desnudo y salir vestido y equipado hasta el mínimo detalle” i la mona fugida va donar lloc a força acudits a la premsa.

Uns acudits que no deixaven entreveure les divisions internes dels responsables de l’empresa i que l’empresa que l’havia fet crèixer tenia els dies comptats..

L’aterratge el 1962 del Corte Inglés a Plaça Catalunya va provocar una reacció de Galerias Preciados, el seu principal competidor i el 26 de maig de 1963 es feia amb Can Jorbà. El desembre de 1964 uns renovats magatzems s’obrien a l’edifici del Portal de l’ Ángel.

Era una resposta comercial de Galerias Preciados contra Corte Ingles i a la vegada una mostra de la lluita que sempre mantingueren Pepín Fernández, l’amo de galerias i Ramon Areces, amo del Corte Inglés. Pepin sabia que no tenia prou diners per comprar els magatzems barcelonins i per això va haver de comptar amb els diners dels financers marroquins Pinto. Des d’aquell moment, gestionada per la societat Almacenes Jorba, SA, la història del magatzem va anar lligada a la de Galerias que va tancar portes el 1992 quan l’empresa va fer suspensió de pagaments.

Desprès del tancament, algunes institucions i intel·lectuals van intentar que Can Jorbà fos convertida en la Biblioteca Provincial però les possibilitats, tot i els intents de les administracions, es van acabar el maig de 1995 quan El Corte Inglés comprà l’ edifici. Per reinaugurar-ho uns mesos més tard. Ara a la sisena planta, l’empresa del Corte inglés, Àmbit Cultural fa presentacions de llibres, debats i exposicions de pintura i fotografia. Unes activitats que pel que es veu no són massa alienes a l’edifici que des de fa 80 anys forma part del paisatge comercial de la ciutat.

(*) Escrit per col.laboració programa magazine "BCN" de COM RÀDIO, 18 de gener 2004