Abans de l’estiu, visitava la fàbrica Estruch, al carrer reina Amàlia, 33 del Dte. de Ciutat Vella. És un dels darrers vestigis industrials que queden al Raval. Ara REGESA té pensat en encabir pisos socials i té el dilema, donat l’estat de degradació d’algunes de les seves parts d’enderrocar la o de refer-la. Com no sé que passarà, crec que val la pena fer ressenya de la història d’aquest edifici.
Les primeres referències documentals de la fàbrica Estruch daten de març de 1846, quan Pere Estruch construeix una fàbrica al carrer Reina Amàlia, número 1 per la societat Estruch y Regordosa. Ocupava, uns 1114 pams quadrats i esta a tocar la “muralla de tierra” que passava pel darrera. El disseny d’aquella nova fàbrica va anar a càrrec del mestre d’ obres Narcís Nuet. Pere Estruch era un fabricant de Barcelona que s’havia independitzat del negoci patern de la filatura tèxtil. Per la seva nova aventura es va associar amb un comerciant d’Igualada, Francesc d’ Asís Mas, que tindrà una cinquena part de la societat. El 1850 la fàbrica ja comptava mab 120 operaris i 55 telers.
El 30 de juliol de 1851, mor sobtadament en Pere, fent traspàs de bens al seu fill Andreu Estruch Marcet que ha de comptar amb l’ajuda dels seus avis per no perdre el negoci. L’igualadí Mas, endeutat pels seus negocis a l’Anoia es desprendrà de la seva part i amb la majoria d’edat, Andreu Estruch reconduirà el negoci per altres verals. El 1855 comprarà un terreny veí a la fàbrica per construir una casa de pisos, que projectarà Josep Fontseré. A partir d’aquell moment, els llogarà i també alguns espais de la fàbrica, hi ha noticia de dues firmes: Francesc Torrescasana a 1200 fusos i 25 operaris i Francesc Rodés amb un destacat nombre d eselfactines i mule jennies i 65 obrers. Mestrestant, el fill de Pere Estruch continuava amb la filatura de cotó que ja feia el seu pare.
El 1884, a la mor d’Andreu Estruch; la seva vídua, Ramona Baulenas decideix que tots els espais de la fàbrica siguin llogats. La planta baixa i el primer pis per empreses més o menys grans i la resta per petits artesans i fabricants que també hi viuran. Entre les empreses va haver tres de destacades: La fàbrica de gasoses de Josep Tersa que el 1874 instal.là una màquina de vapor. La Closas Maynon y Forns, dedicada a la torneria de fusta que va estar set anys des de 1900. I la fàbrica de pianos de maneta de Lluís Casalí instal·lada el 1907. Aquell mateix any s’instal·lava Francesc Rius el seu taller de reparació de maquinària que traspassat a l’ Amadeu Pérez ha continuat l’activitat fins el 2003.
Altres informacions ens diuen que en les seves dependències va haver-hi un gimnàs de boxa i en un dels pisos es va guardar durant uns anys, a la década dels vuitanta, bona part de l’ arxiu de la CNT. Ara, el pla d’actuació d’habitatge social per Ciutat Vella, 2004-2007 planeja fer 30 habitatges socials. Si es conserva serà una bona reconversió.
(*) Article publicat a: Més Ciutat, edició Sant Martí- Ciutat Vella, Octubre 2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada