WALDES, DE PRAGA A NOVA YORK, PASSANT PEL POBLENOU.(Dte.Sant Martí)

A finals de maig, l’ajuntament anunciava el pla de protecció de 114 elements del patrimoni industrial del Poblenou. Tothom que està al cas d’aquests temes sap que la redacció del pla ha estat fruit de la pressió veïnal, mediàtica i intel·lectual de nombroses persones. El pla preserva, també, l’edifici d’Industrias Waldes, una fàbrica que conserva la memòria d’una història de vida extraordinària i interessantissima, la del seu fundador Jindrich Waldes. Un exemple que darrera els totxos hi ha persones que han vertebrat ciutats i paisatges.
Confesso que quan el 1999 l’Ajuntament, a través d’un pla d’ocupació de Barcelona Activa, em van encarregar coordinar un grup de treball per recopilar informació de diverses fàbriques del Poblenou, vaig quedar enlluernat descobrint l’aventura vital Jindrich Waldes. Ara l’historiador Francesc Caballé de l’empresa Veclus, autor de la documentació per fer el pla de protecció ha tret a la llum noves informacions que complementen les que havia trobat.
Waldes, d’arrels jueves, va néixer a prop de Praga el 1876. Als 13 anys marxà a la capital txeca per fer d’aprenent de manyà. Aquest coneixement li van servir per muntar als 19 anys un taller mecànic que amb el temps aconseguiria un posicionament mundial, gràcies a corxets i tanques mecàniques de la marca Koh-i-noor. Associat al mecànic Hyne Puc, muntarà el 1903 la seva fàbrica Praga, el 1905 a Dresden , el 1908 a Varsovia, el 1912 a Paris, el 1920 a Long Island, a Nova York. A Barcelona va aterrar de la mà de Nathan Hurwitz, un jueu rus que li feia d’apoderat per tota Europa, el 1919. Construint una fàbrica al carrer Ramón Turró, sota el projecte de l’enginyer Dario Daurà. En poc més de 25 anys s’havia convertit en un empresari d'èxit gràcies a fer la innovació l’eix vertebral del seu negoci, no venia tanques, botons i gafets, anelles per sostenidors, els creava. A més de creure en la utilitat dels seus invents Waldes va veure en el món urbanitzat un immens mercat on ell mateix, era el gran venedor dels seus productes.
Gràcies als registres de Ellis Island memorial center sabem que Waldes entenia el mercat nord americà com a la seva «terra de promissió». Seguint els registres sabem quan, en quin vaixell i a quin hotels s’allotjava quan anava a la gran mansana. Seguir les seves visites ens revela un empresari espavilat que flirtejava, segons les circumstàncies amb la seva nacionalitat, eslovac, alemany, suís. El seu primer viatge el farà el setembre de 1912, des de Bremen , anant a casa del seu germà Sigmund a la cinquena avinguda de Nova York. Sens dubte ja estava prospectant el mercat americà. Desprès d’aquest vindran moltes més visites, allotjant-se a hotels cada cop més luxosos, fins acabar al Waldorf Astoria, en concret a l’habitació 144, on sembla ser muntava la seva oficina. L’exhaustivitat dels funcionaris del centre duaner de l’Illa d’Ellis, ens fa conèixer el seu pes i la seva alçada. Sabem que era alt i força gras, amb els cabells rosos i els ulls blau. En un dels viatges declarà una sèrie de quadres, molt probablement alguns fossin de Fratisek Kupka, l’impressionista txec, al que va fer de mecenes i que li va dissenyar la imatge dels seus productes (1). Perquè Waldes era un gran col·leccionista, que va acabar muntant un museu a Praga que contenia la col·lecció més important el món de botons, tanques de vestits i gafets.
Les seves visites a USA, no només eren visites a la fàbrica de Long Island sinó al registre de patents nord-americà, on dipositava els seus invents funcionals i imperceptibles, però claus per la innovació al seu negoci.
La vida de Waldes es va veure truncada amb l’arribada dels nazis a Txèquia. Ja gran i malalt va ser deportat al camp de Dachau i més tard al de Buchenwald, d’on la seva familia el va treure desprès de pagar una gran quantitat de diners.Cami de Nova York, en concret a L’Havana, moriria.
A Barcelona, la seva fàbrica del Poblenou reemprendrà l’activitat desprès de la guerra civil, ara amb un nou gerent, Albert Bassat, pare del publicista Bassat, també d’origen jueu, que ho serà fins a la dècada dels cinquanta. Temps més tard, l’empresa es reconvertirà en una reeixida cooperativa que encara perviu, com testimoni i pel que es veu seguint les passes d’un empresari innovador i vitalista com va ser Waldes.

(1) Sobre aquesta relació podeu consultar: RICHTER, V."Le Cantique des cantiques" imaginé par Frantisek Kupka. Dins. Emissió Radio Praha 5/11/2005 ( http://www.radio.cz/fr/article/72365)