UNA ESCOLA BRESSOL AL LABORATORI DEL DOCTOR FERRAN (Dte.Sant Andreu)

De ben segur, tot i el seu esquerp carácter el doctor Jaume Ferran i Clua s’hauria alegrat de veure que en un tros del jardi del seu laboratori l’Ajuntament construeix una escola bressol. Una nova construcció que fins i tot, perdona l’enderroc sense record de la caseta on va viure els darrers vint anys de la seva vida situada al carrer Acàcies 32. Una cosa vagi per l’altra.
Molt problament, enguany farà cent anys que el doctor Ferran va començar la seva activitat investigadora en el seu laboratori, part del qual es conserva reconvertit en seu de l’entitat El Caliu.
Però qui va ser Jaume Ferran? Amb tota probabilitat un dels grans investigadors científics catalans de tots els temps. Havia nascut a Corbera de l’ Ebre el 1852, des de ben jove es va especialitzar en bacteriologia i microbiologia entre les seves fites professionals cal destacar haver aconseguit vacunes contra el còlera, la tubercolosi, va millorar la vacuna antirràbica de Pasteur i va desenvolupar d'altres pel bestiar. Va crear el seu propi laboratori de treball a semblança de l' Institut Pasteur que entre la prensa de l' època va rebre el nom popular de Laboratori de La Sagrera o d’Institut Ferran.
Des de 1903, quan Ferran adquireix una sèrie de terrenys a tocar la carretera d' Horta a La Sagrera, l’actual carrer Garcilaso, i on un cop destituit, per les intrigues de rivals professionals, de les seves funcions com director del Laboratori Microbiològic Municipal, el 1905, es tancarà per continuar investigant. Aquell espai, avui situat entre els carrers Manigua, Garcilaso i Acàcies tancava un món dedicat exclusivament a la ciència tal com va reflexar un biograf del Doctor Ferran:

Hermana los diversos cuerpos del edificio que constituyen el Instituto Ferran, un parque cuajado de jacintos y de rosales; cuando los fresales están en fruto, el jardín aparece esmaltado de rubíes muy grandes. Hay también grupos de peonias, hileras de naranjos valencianos, frutales traidos del Japón, temblorosos muros de bambues, alfombra de violetas ; y , a ras del agua mansa de una alberca, glaucos nenufares y... [ ]... Dentro más adentro, las instalaciones de opoterapia y de zymotecnia, los catalogos vivos de levaduras seleccionadas, los museos de microbios en incubación, las salas de investigaciones ultramicrosópicas; jaurias de animales para experimentos, caballos hiperinmunizados, rebaños de cobayas de prueba; ratitas blancas como capullos de algodón; cabritas blancas y familiares, cual individuos conscientes, perros enjaulados como fieras, borriquillos morunos uncidos al pesebre; terneras manando linfa antivariolosa como fuentes de salvación...

Malgrat el seu aillament, la vàlua científica de Ferran va ser reconeguda a nivell internacional el 1918 amb la concessió del premi Bréant de l’ Academia de les Ciències de París i més tard va ser refrendada el maig de 1929 amb la visita del rei Alfons XIII al seu laboratori .Aquell dia, el rei també, va inaugurar la Clínica Ginecos al passeig Maragall
A la mort del Dr. Ferran, el 22 de novembre de 1929, el seus deixebles, primer el Dr. Roux i passada la guerra el Dr. J. Vila Ferran, net del científic i el Dr. Roque Martín van proseguir en bona mesura la seva tasca investigadora, ara dedicada específicament a la hidrofòbia. Una activitat que no desapareixeria fins als setanta i que es recordada per molta gent del barri juntament amb les les cures de primers auxilis, les visites als jardins de les instal.lacions i les cues en moments determinats per rebre la vacuna antiràbica. El 1973, l’ Ajuntament va adquirir la finca per construir anys més tard una escola pública Dr. Ferran i l’ institut d' ensenyament secundari, L’Alzina. Ara part del pati està en obres per fer una nova escola bressol, benvinguda sigui.

(*) Article publicat a: Butlletí Assoc. veïns Congrés Indians. Segon quatrimestre 2006

Per saber més del Dr. Ferran i Clua : GUARDIOLA, E. & BAÑOS, J.E. Jaume Ferran: es compleixen 150 anys del seu naixement En. Sense Amnesia. ANNALS DE MEDICINA: VOLUM 84, NÚMERO 1, GENER/FEBRER 2001 (http://www.acmcb.es/pages/academ/vidaacad/publica/Annals/2001/A1/pdf/p54-56.pdf) I també a: http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/personatges/per106595293.htm