EL CEIP DEL PIRINEISTA JUNCADELLA (Dte de Sant Andreu)

De tant en tant, passo a tocar del CEIP Emili Juncadella. Està a la cantonada de Juan de Garay amb Trinxant. Les cagarades dels coloms fa temps que impedeixen que els cotxes i els pares que esperen a la canalla s’aturin en tranquilitat. No sé pas, perquè les manades columbòfiles tenen tanta passió per aquesta cantonada.
El cert és que, tampoc he acabat de saber perquè li van donar aquest nom. A una escola que ja havia estat batejada en època repúblicana com Pi i Margall i reoberta el 12 d'octubre de 1940. Un fet aquest que la situa com una de les escoles més longeves del districte amb una microhistòria sense escriure.
Suposo que el personatge que li dóna nom és Emili Juncadella Vidal (1885-1936) un dels nets d’un important industrial tèxtil, Jeroni Juncadella.
Jeroni Juncadella era un dels industrials més coneguts de la Barcelona de mitjans segle XIX. Va ser un dels fundadors del Crèdit Mercantil, que tenia com a principal accionista Antonio López, el futur marquès de Comillas. Entre altres propietats, Jeroni Juncadella va comprar el Castell de Montesquiu a tocar Sant Quirze de Besora. Va morir el 1875 deixant una fortuna als seus tres fills. Un d' aquests, era Emili Juncadella Oliva, pare del que dóna nom a l'escola. Aquest va estar a la junta de govern del Banc de Barcelona entre 1884 i 1900, va fundar el Crèdit i Docks de Barcelona, i va ser membre de la junta del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses. Tant ell com el seu germà Antoni van ser membres actius de les juntes directiva i consultiva del Foment del Treball. Els tres germans Juncadella també van ser fundadors de la Companyia Catalana de Vapors Transatlàntics. El 1897 els Juncadella van crear a Montesquiu una fàbrica de carbur de calci, que amb el temps serien dues fàbriques, amb dos salts per convertir en energia elèctrica l'aigua del Ter. Com ja hem dit va ser el propietari del castell de Montesquieu, un casal fortificat, datat des del segle XIII i utilitzat pels senyors del feu del Bisaura a manera d'avançada del castell de Santa Maria de Besora i que el 1976 va ser cedit a la Diputació de Barcelona per voluntat de la familia Juncadella.
Casualment, ha estat un besorenc David Vilaseca Basco, un jove excursionista i historiador que ens ha descobert una activitat esportiva i lúdica en la que va sobresortir Emili Juncadella. membre de la tercera generació d'una familia de la burgesia benestant i que va ser pioner de l'alpinisme català. El seu llibre: “Emili Juncadella, Aventures d’un burgés als Pirineus.”així ens ho explica. nostra.(1)
Efectivament, Juncadella va ser un muntanyenc pioner, equiparable als Artur Osona, Cèsar August Torras, Juli Soler i Santaló i Mossen Jaume Oliveres, molt més coneguts. Fins i tot, una agulla del massís de la Maladeta, porta el seu nom. Va ser soci del Club alpí català, del Club Alpine Français i del centre excursionista de Catalunya
Ell va tenir la sort de “descobrir” ara fa gairebé cent anys un Pirineu verge, sense aglomeracions, ni segones residències, sense pistes d’esqui, encara que va ser ell, un dels primers que baixaren amb esquis per les vessants franceses.
El llibre ens treu a la llum les planes del diari personal de Juncadella durant els anys que més practicà l’alpinisme. Les seves experiències que ara semblem,assequibles per a tothom, ens mostren una veintena d’excursions realitzades entre 1908 i 1913. Excursions i ascensions al Perdiguero, Gourgs Blancs, Aneto, Maladeta, Lezat, Alba, Crabioules, Spijeoles, Soum de Ramond, Mont Perdut. I d’altres pel Montseny, Núria a l’hivern, o el Naranjo de Bulnes, pujat el 1916 juntament amb el francés Germain Castagné, essent una de les primeres ascensions aquest cim. Juncadella s’ho podia permetre com el viatge que va fer el 1928 per Egipte, Núbia i el Sudan acompanyat de Josep Maria Pallejà i d’un altre excursionista pioner: Mn. Jaume Oliveres o el que va fer a l'ílla de Sri Lanka.
Entre escalades i viatges, aquest enginyer industrial era un actiu mecenes cultural , un catòlic actiu, amb acostumats donatius a l' Acció Catòlica i també, un monàrquic declarat. Va formar part del partit Unión monárquica nacional i segons sembla es cartejava amb el rei alfons XIII i el seu fill Joan de Borbón. Aquesta vinculació política i la seva expertesa en temes esportius , va fer que el 1924 fos nomenta regidor i diputat de la Comissió d' esports populars de l' Ajuntament de Barcelona.
Emili Juncadella va morir el 27 d ejuliol de 1936, quan anava agafar un avió per anar a Madrid, segons sembla el seu delicte havia estat la financiació de la Unión militar Española. Va ser una mort en estranyes circumstàncies. de totes maneres que una escola porti el seu nom és tot un homenatge a una altra forma de fer pais, descobrint-ho.

(1) Una ressenya del llibre la trobareu a: personales.ya.com/muntanya/ llibres/juncadella.htm

Una versió d'aquest article va ser publicada a Ciutat Nord, edició de Sant Andreu. Novembre de 2005